Un any més (només en portem 4) van arribar els Game Awards per respondre la pregunta que tots els aficionats, trolls, fanboys, haters, aliens i altres éssers del més enllà, s’han estat fent fins i tot des del gener anterior, si… abans que qualsevol possible candidat fos publicat i el poguéssim tastar. Potser alguns ja debatien el 2017 en veure els anuncis per a l’any següent. Tots tenien al cap un guanyador i un perdedor … És igual si això és una trista realitat o simplement un divertiment amb el que cal saber conviure. Jo, tot seguit, em disposo a explicar per què crec que God of War de Santa Monica Studio s’ha fet amb el ceptre que el corona com “joc de l’any 2018″… el GOTY.
Val a dir que, tot i que eren 6, els nominats, tots teníem clar que només 3 d’ells podien realment optar a la victòria final. Aquests eren God of War, Marvel’s Spider-man i Red Dead Redemption 2. Potser AC: Odyssey hagi tingut alguna opció també, però MH: World estava clar que podia quedar fora al consolar-se amb el premi a “millor joc de rol”, que finalment va obtenir, i Celeste més del mateix amb el de “millor joc independent”. Ja se sap, no es pot tenir tot a la vida … O això diuen.
Deixant de banda l’opinió que cada un de nosaltres pugui tenir dels candidats, no deixa de ser cert que RDR2 partia amb l’etiqueta de “favorit” ¿per què? El record del joc era recent, tan sols feia poc més d’un mes de la seva publicació, distanciant-se en el temps de Spider-man, que es va publicar feia ja 3 mesos, i no diguem de GoW, que va ser el primer dels 3 a publicar-se feia ni més ni menys que 8 mesos. Quedaven lluny ja les sensacions de poder xalar amb un dels primers candidats al GOTY en sortir al mercat. Com és que això no va jugar en contra seu? Què el va fer guanyar?
Sempre serà complicat respondre a això i sempre existirà qui vulgui tirar d’arguments fàcils com “Sony va portar maletins”, però realment jo, ja en fred, he estat capaç d’observar el que podria ser un bon argument per destacar a GoW per sobre de la resta.
I és que RDR2, que indubtablement és un joc tècnicament impecable que amplia els llindars del que és possible mostrar en un videojoc, era el candidat dels recursos, la desmesura, l’immens pressupost, amb l’equip humà més gran que mai ha desenvolupat un videojoc d’aquestes proporcions. Però en voler abastar tant ha comès, a parer meu, dos errors:
1) Descuidar alguns aspectes jugables del joc (pràcticament és la mateixa jugabilitat que el seu predecessor 8 anys enrere)
2) Fer servir exactament la mateixa fórmula que varen utilitzar 8 anys enrere, actualitzada als nostres temps (excepte pel que fa al primer punt).
Spider-man és un joc exquisit, equilibrat, però se li poden retreure algunes coses ¿Arrisca respecte als seus antecessors? ¿Canvia la fórmula? Les mecàniques resulten massa familiars d’entregues anteriors i d’altres jocs de superherois.
Val a dir que la innovació, el risc o l’originalitat són valors que al capdavall, com a jugadors, no sempre valorem. Alguns de nosaltres som francament feliços repetint una fórmula, unes mecàniques, un cop rere l’altre. No veiem que aquests aspectes originals o de risc valguin la pena si realment no aporten un prisma diferent sense restar poder addictiu, que no sempre per ser diferent seràs millor, no. Això és totalment cert.
I tampoc és que GoW sigui innovador, altres jocs anteriors, com per exemple Hellblade, han presentat fórmules semblants i amb una narrativa superior. Però Hellblade no tenia lligams, no era una saga ja consagrada a una fórmula anterior i per tant podia fer el que li donés la gana (i molt bé que ho va fer sent un joc indie, no ho oblidem).
GoW guanya perquè tot i no innovar en la indústria, sí que almenys dóna una volta de rosca a la fórmula de la saga. Santa Monica ha necessitat convèncer Sony que això seria positiu i aquesta ha hagut d’apostar a risc de perdre una de les seves franquícies estrella (un risc comercial important per una marca que viu, sobretot, de franquícies exclusives, no ho oblidem). Van tenir valor, van fer una aposta, i aquesta va ser guanyadora pel que fa a crítica de professionals i jugadors. Un risc encertat evitant oferir una vegada i una altra el mateix producte.
Si, aquest és el mèrit que veig a GoW per fer-se amb el guardó. No diem que els altres candidats fossin dolents, tots mereixien segurament el premi i molt probablement hi hagi arguments a favor i en contra de tots, però, a parer meu, el que li ha donat a GoW aquest premi, és que van ser els únics que van plantejar un canvi dins d’una saga amb una fórmula consagrada i ho van fer amb un èxit comercial i de crítica notable.
La meva més rotunda felicitació a Santa Monica Studio i Sony. L’any 2018 ha estat molt bo, esperem que els anys vinents segueixin a la mateixa alçada.
Viciat, però tampoc gaire… informàtic… escric si tinc inspiració, o si no la tinc però em deixen.
Molt bona visió, estic totalment d’acord i sort en tenim que encara hi ha, o en surten, desenvolupadores que arrisquen i no s’acomoden en les fórmules que els han portat èxit. Necessitem més valentes, però amb cap, a aquesta gran industria que és el videojoc.